1 Tant... com: així. Armes així defensives com ofensives. Tant, en el sentit de la quantitat de, tal nombre de (davant d'un subs.), es pot escriure tant de. Fan tant de soroll (o tant soroll), que m'eixorden. Avui no fa tant de vent (o tant vent) com ahir. 2 Per tant: Doncs. Per consegüent. En [...]

en efecte de fet de debò i tant!(com a resposta). Aquesta estança és molt freda. —I tant! A la nit l'aigua del rentamans es gela. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

tant per cent comissió. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

a tesa a tot estrop. Fer servir una cosa a tot estrop, contínuament, sense plànyer-la. seguidament constantment ininterrompudament(->) Ant. A estones. A estonades. De tant en tant. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

sobretot particularment màximament majorment per damunt de tot precípuament singularment especialment bàsicament fonamentalment més que més tant més. Tant més si hom té en compte que és molt ric. oimés Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 refregir, tornar a fregir o fregir massa. sofregiro sofreginar, fregir lleugerament. saltar, fregir amb foc molt viu, fent saltar la vianda, de tant en tant, per evitar que s'enganxi. coure(->) és un mot genèric, que s'aplica a totes les formes de preparar una vianda mitjançant l'acció del foc [...]

1 (dial.) (Terme de comparació) no tant (com). No tinc tants diners com tu. Ara no plou tant. 2 No menys que: Tant com. 3 (Terme d'exclusió) fora de. Tots hi eren, fora de la Maria. 4 A menys que: Fora que. Ell no ho sabrà, fora que tu li ho diguis. llevat que tret que Manuel Franquesa [...]

fuet esclafidor tralla(pròp. la tira de cuir o corda que, amb la vara o mànec, forma les xurriaques). El carreter donava de tant en tant un bon cop de tralla a la mula que sonsejava. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

altri, un altre, els altres. Altri és pronom i, per tant, no porta mai article, a diferència d'altre, que és un adjectiu. En mans d'un altre, però: en mans d'altri. segon. El costum és com una segona natura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adollar. Adolleu-los el vi: no els el planyeu. decantar, abocar suaument un líquid de manera que resti el pòsit. buidar, vessar. 2 (abocar-sepron.). Treure la part superior del cos per una finestra o una altra obertura. abalançar-se. No t'abalancis tant, que cauràs. Manuel Franquesa i [...]